divendres, 27 d’abril de 2012

Carquinyolis

Sóc calderina de tota la vida, pertant no podia faltar a aquest nou repte de Memòries d'una cuinera. Ens han proposat de fer CARQUINYOLIS. Sóc de Caldes de Montbui on els Carquinyolis són un dels símbols del poble.
El problema és que tot i haver-ne menjat i vist tota la vida no n'havia fet mai. El més pràctic era anar-los a comprar a qualsevol pastisseria o forn del poble.
El primer repte era buscar i investigar una bona recepta. Finalment n'he trobat una, han quedat prou bons però crec que s'han de millorar molt més per poder igualar als carquinyolis calderins.










INGREDIENTS

300g farina
150g sucre
100g massapà 
150g ametlles crues amb pell
1 ou
70 ml aigua
2g bicarbonat



PROCEDIMENT

Primer de tot preparem el Massapà. Ho fem barrejant a parts iguals, 50g de farina d'ametlla i 50g de sucre. Ho reservem
Sobre el marbre hi posem en forma de volcà, la farina i el bicarbonat tamitzat. Al centre hi posem l'aigua, l'ou i el massapà.
Ho anem barrejant i al final incorporem el sucre i les ametlles. Ho remenem bé i li donem forma de dos cilindres.
Els pintem amb ou batut i els posem al forn que ja hem escalfat a 180ºC
Ho deixem coure fins que estigui ben ros. Quan es refredin una mica els tallem i ja els tenim a punt de menjar.

Una copeta de moscatell per acompanyar i unes bones postres









7 comentaris:

  1. Ara ja pots començar a fer la competència als veïns!;)
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
  2. M'encanten els carquinyolis i els clàssics d'ametlla són els més bons!

    ResponElimina
  3. visca els carquinyolis!!! crec que a partir d'ara no en faltaran a cap casa! moltíssimes gràcies per participar. Petonets

    ResponElimina
  4. Boníssimsssssss!! Fan molt de goig. Petons

    ResponElimina
  5. Rosa Maria; -El plat del dia- Els carquinyolis són d'aquelles menges, que no pots dir mai que no i, evidentment, aquets també els dic el mateix.
    Fa una setmana varem estar a Caldes de Montbui amb la meva parella (Teresa) ens vam quedar a dinar en el balneari i també a tocar el piano que hi ha dins de la sala d'estar de dit balneari.
    Salutcions a Caldes i tu, Rosa María, rep una forta abraçada¡¡ :-D

    ResponElimina
  6. Els carquinyolis son un vici. No en pots tastar només un.

    ResponElimina
  7. Ara m'en fotia un xarrup de mistela i un carquinyoli !!!

    ResponElimina