dilluns, 24 de març de 2014

Financiers al sud de França#cocinadecine





Viatjant per la blogosfera de blogs gastronòmics segur que arribaràs a un gran blog que es diu April's Kitch. Està ple de receptes fantàstiques i de grans vivències gastronòmiques. Doncs aquest blog està d'aniversari, fa 3 anyets i la Mon, la seva alma mater ho vol celebrar amb un gran concurs, original com ella. 


                            



Hem de buscar una pel.lícula realitzada entre els anys 1950-1965 i buscar un plat que creiem que vagi bé pels seus personatges.
Pensant, pensant, ja he trobat la pel.lícula. No és una pel.lícula gastronòmica, ni molt menys, crec que no surt cap escena menjant cap plat. És una pel.lícula super romàntica que ha servit de base de moltes altres pel.lícules que n'han fet referència. Es podria dir que és una pel.lícula per dones, sobretot de les de la meva edat però super recomanable per tothom que tingui ganes d'emocionar-se i plorar.
Quan pensem en New York, què pensem, quin és un dels edificis més emblemàtics, per què? Si penseu que és l'Empire State Building sou dels meus, per què? Quina pel.lícula en parla? Més avall trobarareu la resposta
Abans de dir-vos la pel.lícula us diré que una de molt més recent la utilitza com a base per crear el seu argument, és " Algo para recordar" del Tom Hanks i la Meg Ryan de 1993, títol original, Sleepless in Seattle.

                      






Suposo que ja heu endevinat el nom de la pel.lícula , An affaire to remember, que aquí a Espanya es va traduir com "Tú y yo"

                 



Pel.lícula: An affaire to remember
Any: 1957
Director: Leo McCarey
Protagonistes: Cary Grant, Deborah Kerr
País: Estats Units
Tipus: Romàntica

Suposo que en sabeu l'argument, el  Nickie Ferrante ( Cary Grant) un pintor play boy i la  Terry Mckay  (Deborah Kerr)es coneixen en un transatlantic i s'enamoren. El problema és que tots dos estan compromesos i com que no estan segurs de trencar les seves vides fàcils i unir-se , valdre's per ells mateixos, decideixen que es donen un marge de 6 mesos per trencar amb tot i es retrobaran a dalt de tot del Empire  State Building. Quan arriba la data, ell l'espera i espera.....fins a mitja nit però ella no apareix. Què ha passat? No l'estima?..... Passa el temps i ell la retroba a casa seva per lliurar-li el xal que la seva àvia ,que ella va coneixer durant el creuer a França, li regala perquè s'ha mort. És l'escena final, què passarà? Sabrà perquè no va anar-hi?.............. No us explico res més per si encara queda algú que no hagi vist la pel.lícula. Només us dic la frase final que li diu la Terry al Nickie:
             
«If you can paint, I can walk - anything can happen, right?»

Què els hi podria oferir per menjar?......... Hi ha una escena molt tendre, quan la Nickie coneix a l'àvia i prenen un te a casa seva a Villefranche sur Mer  i toquen al piano la famosa melodia de la pel.lícula. Així que he pensat que juntament amb el te o el cafè els hi podríem oferir unes pastes, no creieu?
Els hi he ofert uns deliciosos i tendres Financiers, adients no creieu?


Recepta dels Financiers


INGREDIENTS

4 clares d'ou
110g de mantega
120g de sucre glaç
100g d'ametlla en pols
40g de farina de reposteria
Un pessic de sal


PROCEDIMENT



Escalfem la mantega a foc suau fins que quedi ben desfeta, la colem i la deixem refredar. Mentres ja podem tamitzar la farina, l'ametlla i el sucre glaç.
Montem les clares juntament amb el pessic de sal ben fortes.
Ara ja podem barrejar tots els ingredients, afegim amb compte perquè no baixin gaire, les clares a la barreja de farines i després hi afegim la mantega. Ho remenem tot bé i ja podem omplir les càpsules de madalenes(hi ha motlles especials per financiers però jo no en tenia).
Per decorar, a algunes hi he posat sucre per sobre i a alttes perles de xocolata amb llet i candy melts  de vainilla.
Els coem al forn a 180ºC durant uns 10-15 minuts. Al estar dauradets els punxem amb escuradents i si surt net ja estan llestos.
Boníssims per acompanyar un te o un cafè no creieu?

Feliç aniversari Mon








4 comentaris:

  1. Fantàstica elecció cinematogràfica i rebostera...jo també ja tinc la peli...falta posar en pràctica la recepta! Petons!

    ResponElimina
  2. Mira, m'has tocat una debilitat.....AQUESTA PELI...m'encanta i aquesta escena amb l'àvia!!! l'encant i el charm que te aquesta dòna i la casa tan fantástica que te a la costa Francesa!!!! Quines pelicules tan maques feient abans!!!!! Quina intensitat te aquesta darrera escena allá al apartament i al sofà!!!! Buff.... impresionant!!!!
    I bè, m'encanta aquesta senzilla però intrinsecament francesa recepta!!!!
    Bravo, m'encanta!!! Vaig a difondra-la ara mateix!!!!!
    Gràcies, m'ha agradat molt aquesta participació!!!!!!

    ResponElimina
  3. Me encantó la versión de Meg rayan. Sabes yo soy una enamorada de América; se me olvido decirtelo cuando nos vimos; algo que también le gustaba a mi padre. Y mi hijo que ya tiene 34 años se llama Denver. Besos

    ResponElimina
  4. Vaig descobrir el bloc de la Mon gràcies a tu i la veritat és que és impressionant!!!!!! Les teves postres i aquesta pel.lícula és realment una opció de cine i... ara quedaré fatal però... NO he vist mai aquesta peli!!!!!!!!! l'Hauré de buscar i degustar-la perquè amb lo cinèfila que soc... quina vergonya!! :)

    ResponElimina