PA D'OLIVES NEGRES I CANSALADA

Aquest mes "La recepta del 15" ens ha proposat que fem pa, quina sort, perquè ara m'ha agafat la dèria de fer pa.

M'agrada mirar pels diferents blogs i veure les diferents receptes i consells, n' hi ha tants com blogs diferents hi ha , però tots serveixen pels possibles dubtes que em vindran. Ja n'he fet alguns de pans i la veritat és que tots han quedat molt bons i el més important lo bé que m'ho passo fent-lo. El Joan diu que sort que m'ho passo bé perquè amb l'esforç que suposa, temps i energia que es gasta ha de compensar per no comprar- lo a la fleca del poble que surt a una mínima quantitat de preu.

Em part de raó que surt més barat anar-lo a comprar però és que jo al meu poble no en trobo cap que m'agradi, secs, sosos i sempre hi ha el mateix, amb lo poc que costa innovar amb el pa així que ho faig jo.

La recepta d'avui l'he treta del llibre del Richard Bertinet " PANES", però he fet alguna variació.

INGREDIENTS

500 g de farina de força

20 g de sèmola

15g de llevat fresc de forner

10 g de sal

50 g d'oli

120 g de massa mare

320 g d'aigua

Cansalada (bacon)

Olives negres

Agafem tots els ingredients secs i els barregem tot desfent el llevat amb els dits com ens explica bé el Richard Betinet. Després afegim l'oli i finalment l'aigua. Podem treballar- ho dins un bol o en una màquina d'amassar. Jo ho he fet en la panificadora en el programa 11 d'amassat de masses. Després d'acabar el programa, 1,30h l'he tret de la màquina i l'he posat sobre el marbre una mica enfarinat perquè m'ha semblat que encara estava molt líquida. 

En el llibre quan et diu que l'has d'anar treballant amb les mans no et diu quan temps, jo em pensava que no ho feia bé perquè no h havia manera que es quedés més o menys consistent. Crec que ha passat de 20-30 minuts quan la massa se m'ha anat lligant, per tant crec que en aquest llibre falta la indicació del temps de treball.

Mentre ho deixo reposar una mica, en una paella fregeixo el bacon tallat a troços i després ho barrejo amb les olives negres tallades. Quan està fred ho barrejo amb la massa de pa i ho poso en un bol enfarinat perquè reposi i augmenti tot tapat amb un drap i el col.loco dins el forn apagat. 

Al cap de 1 hora ja ha llevat de tot i el torno a treballar sobre el marbre enfarinat anar fent doblecs com ens diu en el llibre i el poso en el motlle de vidre enfarinat on el couré al forn. Ho torno a tapar i el torno a deixar reposar al forn tapat.

Passada una hora el trec del forn i el pre- escalfo a 250 graus. Faig uns talls a la massa amb un ganivet afilat o el tallador de pizzes, l'enfarino una mica per fora i el poso al forn tapat amb la tapa de pyrex.

 Baixo el foc a 200 graus durant 30-35 minuts. Quan ja veig que quasi bé està trec la tapa amaba amplt de compta perquè s'acabi de daurar i ja està acabat.

L'olor que es desprèn és " fantàstica" com diu l'Eduard Punset.

TOCINETS

Quin èxit!

Auesta recepta l'he treta del blog del Nandu Juvany. Em pensava que seria difícil de fer i que no quedarien com els de la pastisseria però tot el contrari han quedat perfectes, superbons, de fet són un PECAT

El passat 10 de novembre va ser l'aniversari del Joan i em va recalcar que no volia cap pastís però jo no me'n puc estar i per això vaig pensar de fer aquests TOCINETS que són un dels seus postres preferits.

Els ingredients són senzills però contundents.

INGREDIENTS

1r. Almívar: 100 g de sucre i 50 g d'aigua

2n. Almívar: 280 g de sucre i 90 g d'aigua

10 rovells d'ou

1 clara d'ou

PROCEDIMENT

Primer de tot preparem el 1r. Almívar en un caçó i ho deixem bullir uns 3 minuts. Aquest almívar ens servei per pintar els motlles de flameres que utilitzaré.

Després fem el 2n. Almívar igual que l'anterior, el deixem refredar una mica i l'aboquem sobre el bol on tenim els 10 rovells d'ou i la clara ja remenats però sense fer escuma.

Anem tirant l'almívar mentre remenem amb el batedor manual els ous. Després ja ho podem posar dins els motlles i ho coem al vapor.

Per coure-ho al vapor he utilitazat l'olla a pressió amb l'accessori de la safata on posar els motlles perquè no toquin l'aigua del fons, tapem l'olla i ho coem 5-8 minuts quan comenci asortir el vapor per la vàlvula.

Quan els treiem de l'olla els deixem refredar i els tombem sobre un plat i els posem a la nevera fins que s'hagin de menjar.

Queden boníssims.....

VINS

M'agrada cuinar i m'agrada menjar. Em considero una bona gourmet, i per tant també m'agrada acompanyar o maridar com es diu  avui en dia en propietat, els plats amb un bon vi o cava.

Per tant, de tant en tant quan en trobi algun que valgui la pena també el posaré aquí. Ni molt menys sóc experta en el tema, senzillament posaré la informació del vi o cava i el que m'ha semblat, si m'ha agradat, si val la pena i el preu que m'ha costat. Crec que és interessant.

A nosaltres, al Joan, el meu marit, i a mi, Rosa Maria ens agrada anar a les bodegues o botigues especialitzades en vi i demanar les novetats que tenen i què en pensen. Això és difícil depenent de la botiga i perquè no et coneixen , però si són coneguts com la del meu poble, Caldes de Montbui que hi ha la bodega de tota la vida "La Vallesana", ells ja saben que quan entrem ens agrada mirar a veure què hi ha, preguntem les novetats i ells ens expliquen segons per què el necessitem. Siguem realistes, no podem comprar un super vi amb el seu corresponent preu super elevat cada setmana, però si en ocasions especials.

Tenim vins de tots preus i molt bon vins, per tant va bé anar provant per veure novetats.

Aquest cap de setmana que hem estat a La Cerdanya, hem anat a una bodega de Puigcerdà que ens aconsellen sempre molt bé, Ramon Rovira

Ens ha recomanat moltes ampolles però nosaltres per aquest dies n'hem agafat 2 de diferents, ara us explico què m'han semblat:  l

"Collbaix"
Pla de Bages
Celler el Molí
La Llobeta. 2007
Criança. Cabernet sauvignon i merlot
Preu: 9,50 euros
Molt interessant, em va agradar molt, potent, gustós i aromàtic
Per repetir, s'ha de tenir en compte

Garnatxa de l'Empordà

Ideal per les castanyes 

"La Montesa"
Palacios/Remondo
Rioja
Alfaro
Criança. Tempranillo, graciano, mazuelo i garnatxa
Preu: 11 euros
No em va agradar tant com el Collbaix, menys gustós, no gaire interessant

ESPATLLA DE XAI AL FORN

Comença la temporada d'utilitzar el forn, tant per fer postres ,com  el cas d'avui per fer una recepta de carn.

És una recepta molt fácil, que quasi bé es fa tota sola i surt molt bona.

INGREDIENTS:

1 Espatlla de xai

2-3 grans d'all

Oli

Conyac

Mel

Suc de llimona

PROCEDIMENT

En una safata del forn hi posem l'espatlla amb uns talls que ja ens haurà marcat el carnisser perquè es cogui millor, amb sal i pebre. A la mateixa safata hi posem els alls pelats i un raig d'oli d'oliva per sobre.

El forn ja el tenim calent a 200ºC i hi posem la safata.

Al cap d'una estona , quan veiem que es cou ràpid hi tirem un bon raig de conyac per sobre de l'espatlla i abaixem el foc a 180ºC.

Mentre preparem, una salsa amb què pintarem l'espatlla que li donarà bon gust i un color molt daurat. 

Agafem el suc d'una llimona i hi afegim unes 2 cullerades de mel i unes branques de farigola,  ho barregem amb una cullera i ho tirem per sobre de l'espatlla.

de tant en tant anem tirant sobre l'espatlla el mateix suc del rostit i si convé hi posem una mica d'aigua.

Depenent de la mida, però normalment  amb un pes de 1-1,5 quilos al cap de 1- 1,30h ja està cuita.

FILM AND FOOD: PESADILLA ANTES DE NAVIDAD

Vaig escollir " Susto" i el meu repte era fer la recepta de
“Mini francfurets de Halloween”

He pensat transformar aquesta recepta en una recepta dolça per fer un postre. ..

En el meu plat hi tinc;

-       Francfurts

-       Pasta de pa o de full

-       Mostassa

-       Pebre negre

És molt difícil fer un plat dolç amb el francfurt i amb la mostassa per això m’he pres la llibertat de conservar la forma original del plat que eren Minimòmies de Halloween i amb els colors que hi havien, adaptar el plat dolç

Francfurts..........Moniato

Pasta de full

Mostassa............Crema catalana

Pebre negre..........Perles de sucre

Finalment la recepta queda “ Minimòmies de moniato a la catalana”

Agafem la pasta de full (comprada ), i la tallem a tires llargues i primes. Les anem embolicant entre elles de manera que quedi un enreixat com si fos una mòmia, deixant espai buit al mig. Anem pintant els extrems de les tires amb una mica d’ou batut perquè s’enganxin bé.

Mentre, anem coent un moniato al forn, o si no tenim temps el comprem al forn de pa ja cuit.

El pelem i amb la polpa  ben aixafada omplim l’interior dels embolcalls de les mòmies i acabem donant una forma arrodonida que sembli el cap.

Pre-escalfem el forn a 180ºC  i col.loquem les nostres mòmies prèviament ben untades amb ou batut perquè quedin daurades i punxem una mica les tires amb un escuradents perquè no s’inflin i ho deixem uns 8-10 minuts fins que quedin daurades.

Agafem 2 perles de sucre i les posem al cap perquè semblin els ulls.

Per fer la crema catalana( a la manera ràpida)

3 ous

500 ml de llet

100g de sucre

1 cullerada i mitja rasa de midó (Maizena)

Agafem la llet, els ous sencers el sucre i el midó i ho triturem toto amb una batidora. Hi posem una branca de canyella i unes tires de pell de llimona i ho posem al microones durant 3 minuts.

Ho treiem i ho remenem amb una cullera i el tornem a posar al microones 2 minuts més. Treiem la canyella i la pell de llimona  i ho tornem a triturar amb la batidora. La crema ja està apunt de servir

Per montar el plat agafem 2 o 3 mòmies, les posem en un plat fondo i en el moment de servir a taula hi tirem la crema catalana.

Ja tenim les nostres minimòmies de moniato a la catalana, d’aquesta manera barregem una tradició catalana amb una d’anglesa

FELIÇ HALLOWEEN I BONA CASTANYADA

ESCUDELLA

Avui per completar l'anterior recepta, toca explicar d'on surt tota la carn de les croquetes.

A casa sóm 4 i ens agrada molt l'escudella, sobretot a la meva filla i a mi. Ara ella està estudiant a Anglaterra, el seu menjar no li entusiasme gaire  però ja li he promès que quan torni el plat que es trobarà a taula serà un bon plat de sopa i les meves croquetes.

Sempre en faig una olla ben grossa perquè així ja en tinc per vàries vegades, per això s'ha d'omplir de força carn i verdures.

INGREDIENTS

Costella de vedella (2 o 3 troços)

2-3 òssos d'espinada de porc
1 cuixa de pollastre
1 petxuga de pollastre
2-3 òssos de vedella ( m'agraden del genoll)
1-2 òssos de pernil
1 nap
1 xirivia
1-2 porros
1-2 pastanagues
1-2 branques d'api
1-2 patates


Pilota:


Carn picada de porc
1 all
Julivert
1 ou
Pa ratllat




PROCEDIMENT




Agafo l'olla que en el meu cas és molt grossa, em sembla que és de 15 l, i l'omplo d'aigua freda i la poso al foc ben fort.

Hi poso tota la carn i els òssos i ho deixo perquè s'escalfi. Quan comença a bullir l'aigua va sortint una escuma que s'ha d'anar treient, són les impureses de les carns. Això es diu desescumar el caldo.

Una vegada  està sense escuma hi afegeixo  un bon grapat de sal i totes les verdures pelades, netes i tallades a troços.

Quan fa estona que bull hi tiro la pilota que prèviament he preparat en un bol amb la carn picada de porc, all, julivert, ou i pa ratllat. Ho barrejo tot junt i li donc forma de pilota i a l'olla.

L'olla ha de bullir entre 2,5 i 3 hores perquè quedi ben gustosa i ja està apunt de menjar. separem el brou de totes les verdures i les carns i el posem en una altra olla que el farem coure amb la pasta que volguem.

Les verdures les apartem i la carn en podem menjar que és la famosa "Carn d'olla", o com és el meu cas la desosso i en faig croquetes.
La pilota la serveixo amb les carns o a vegades les faigs petites i les poso a la sopa.

CROQUETES

Reconec que sóc una adicta a les croquetes, quan les veig en alguna botiga que em mereixin confiança o en algun restaurant, no m'hi puc resistir . La veritat és que poques vegades en quedo satisfeta, no sé si és perquè no estan gaire ben aconseguides o perquè estic molt acostumada a les que faig jo. Les meves les trobo boníssimes i no entenc quan la gent diu que són difícils de fer perquè jo les faig molt sovint, concretament cada cop que faig una bona olla d'escudella.

De fet les meves croquetes són de la carn de l'escudella i per mi considero que són les més gustoses. També m'agraden les de bacallà però n'he trobat poques que m'agradin, hi ha una carnisseria a la Cerdanya, a Puigcerdà que es diu Mas Blanch que per mi fan les millors croquetes de bacallà, a partir dels gustos que hi trobo he intentat fer-les jo però encara no ho he aconseguit del tot.

La meva filla, que considera la cuina de la seva iaia Maria insuperable i per tant molt millor que la meva, diu que l'únic que faig millor que la iaia Maria són les croquetes, per tant anem a explicar-les

Ingredients.

Carn que poso per fer l'escudella: cuixa i petxuga de pollastre, costella de vedella i óssos d'espina de porc

Ceba

Farina

Llet

Per arrebossar:

Farina

Pa ratllat

Ou

Quan faig escudella faig una olla molt grossa per això hi poso molta carn i així l'aprofito per fer croquetes. Aquesta recepta la faig a ull però intentaré posar-hi indicacions de mesura per poder-ho fer.

Agafem tota la carn d'olla i la desossem. La passem per una picadora perquè quedi fina, 1,2,3.

Sofregim una ceba grosseta perquè sempre en surt molta carn picada, i quan ja està rossa hi posem tota la carn, fem unes voltes i hi tirem unes 3 o 4 cullerades grans de farina depenent de quantitat de carn.

La fem coure juntament amb la carn i la ceba perquè perdi el gust de cru i ja hi podem tirar la llet, tant la tiro freda com natural, és indiferent.

En tiro un bon raig perquè desfaci bé la farina, vaig remanant-ho tot fins que es veu que la massa va lligant i es forma com una crostra a sota la paella, és el  moment  d'abocar-ho en una plata fonda.

Ho cobreixo amb paper de film perquè no s'assequi de sobre i quan està fred ho guardo a la nevera.

Passades les hores, quan tinc temps, faig la forma.

Amb una cullera vaig agafant massa i amb les mans ben netes les hi dóno la forma típica de les croquetes. Quan les tinc totes fetes, les passo per farina, ou i pa ratllat.

Ja estan apunt de coure amb oli abundant perquè així es couen més ràpid i no queden empapades d'oli. Deixeu-les reposar sobre un paper de cuina absorvent i a punt de menjar.

Ja veureu que bones. Com que en faig moltes les poso en un tupper i les guardo al congelador. Sempre va bé tenir-ne. Et soluciona qualsevol àpat.